Els ponents ens varen presentar l'estat actual del desenvolupament del marc jurídic, així com les tendències de futur en tres diferents administracions. Vàrem veure que aquest desenvolupament és bàsic per tal de poder assegurar que els tràmits a través de la Xarxa tenen les mateixes garanties que els presencials.

Aquestes iniciatives donen cobertura legal als diferents instruments que s'exposaran durant tot el dia: registres telemàtics, notificacions telemàtiques, compulsa electrònica, arxiu segur de documents electrònics, etc.

En aquestes ponències es van poder veure projectes específics on l'ús de la signatura electrònica i la identitat digital són claus per a la posada en marxa de procediments telemàtics, així com experiències d'ús de les diferents eines abans exposades: notificacions telemàtiques, registres telemàtics, digitalització de documents, etc., dins un projecte o tràmit específic.

Es varen analitzar les comunicacions entre administracions, a tres nivells: local-autonòmic, administració central de l'Estat i europeu, i es va veure el paper de la identitat digital i de la signatura electrònica en les plataformes d'intercanvi interadministratiu.

Els documents electrònics circulen entre les diferents administracions, sense que el ciutadà els hagi de portar d'administració en administració.

Es varen revisar els mecanismes de garantia d'identitat, integritat i autenticitat d'aquests documents electrònics i de la maners com generar-los, enviar-los, rebre'ls i emmagatzemar-los.

La convivència del paper i del document electrònic serà una realitat durant molts anys. Cal establir mecanismes no només de conservació dels documents durant els anys que s'hagin de preservar sinó també mecanismes de “migració” de documents en paper a documents electrònics (digitalització de documents), així com tornar a passar a paper documents digitals. Es va parlar també del concepte de compulsa electrònica de documents.

Tot això, vist des de la perspectiva de l'ús de la signatura electrònica dels documents digitals, per tal de garantir la integritat i l'autenticitat d'aquests. Així mateix es va parlat de la validesa de la signatura electrònica de documents al llarg dels temps.

Durant els darrers anys, s'han anat duent a terme diferents experiències en la votació electrònica . La majoria encara ho feien com a proves, però han començat a aportar un conjunt de resultats i conclusions importants, alhora que s'ha començat a desenvolupar un mercat de productes vinculats als processos electorals telemàtics.

L'ús de la identitat digital així com de l'anonimat del sentit del vot i fins i tot de la signatura electrònica de l'acte de votar són elements claus en aquests sistemes.

Administracions que han participat en processos electorals ens varen explicar les seves experiències.

Durant els darrers anys, s'han anat duent a terme diferents experiències en la participació ciutadana a través de mitjans telemàtics, que han començat a aportar un conjunt de resultats i conclusions importants.

L'ús de la identitat digital, així com de l'anonimat del sentit del vot i fins i tot de la signatura electrònica de l'acte de participar per tal d'evitar que una persona pugui participar moltes vegades en una consulta, i així devirtuï el resultat -tal i com ha passat ja en alguna ocasió- són elements claus en aquests sistemes.

Administracions que han participat en processos d'e-participació ens explicaran les seves experiències.

Les administracions públiques han començat a difondre informació d'una forma important. Però igual que ha passat amb els webs, que van ser inicialment font d'informació bàsica de les administracions públiques, de mica en mica ens trobem amb processos de divulgació d'informació pública-oficial, com per exemple els diaris oficials, els edictes, etc.

Aquesta documentació és pública i per tant cal garantir-ne l'autenticitat. És per això que comencem a trobar-nos amb administracions que es plantegen signar aquesta informació, fins i tot només per garantir-ne la integritat.

En aquestes ponències vàrem veure les experiències de diferents administracions que ja hi han començat a treballar.

Com a continuació de les ponències de l'e-vot, tenim aquestes ponències, on es vol fer molt més èmfasi en l'ús de mecanismes d'identificació digital en diferents plataformes d'e-vot.

Vàrem veure el perquè de la identitat digital, de la manera com se separa la identitat digital del sentit del vot, de la manera com es preserva la confidencialitat del vot, etc.

Tot això va ésser explicat per experts en e-votació.

Durant els darrers anys, s'han anat duent a terme diferents experiències en la participació ciutadana a través de mitjans telemàtics, cosa que ha començat a aportar un conjunt de resultats i conclusions importants.

Internet, però també les administracions públiques que estan a la xarxa, comencen a tenir molta informació sobre els ciutadans. Aquesta informació ha de ser accessible per aquests i només per aquests alhora que quan alguna d'aquestes informacions va entre administracions pot caldre una autorització prèvia del ciutadà.

Diversos experts que ens varen explicar els seus projectes, els seus tràmits, tots des del punt de vista de l'ús de la identitat digital com a eina per garantir el dret d'accés i de la signatura electrònica com a eina d'autorització per a tercers.

Vàrem veure experiències reals, d'administracions públiques, on a través de l'ús de la identitat digital i de la signatura electrònica han començat a modificar processos per tal de fer-los més eficients.

Tot des del punt de vista de l'estratègia interna dins l'Administració Pública, els problemes que han tingut i les barreres que han superat, així com els beneficis finals aconseguits.

Dins aquestes ponències vàrem veure l'estat actual dels diferents mecanismes d'identitat digital a nivell autonòmic i a nivell estatal, a través del nou DNI electrònic, així com algunes de les iniciatives que es desenvolupen a nivell internacional.

Com es va configurant la identitat digital del ciutadà en diferents àmbits i es debatrà si caldrà més d'un certificat per ciutadà o amb el nou DNI electrònic serà suficient.

També es varen començar a veure els diferents mecanismes d'interoperabilitat de diferents identitats digitals.

Les noves versions de les plataformes de pagament van incorporant tant la identitat digital com la signatura electrònica de les transaccions. Això que en el sector privat encara és una excepció, en el públic comença a esdevenir una cosa habitual.

Tornem a la reflexió del risc versus la validesa jurídica del procediment administratiu.

Administracions públiques que han començat a implementar tant la identitat digital com la signatura electrònica en les ordres de pagament, així com els mecanismes de seguretat amb certificació digital amb les entitats financeres varen ésser els ponents d'aquesta taula.

Vàrem veure experiències reals, d'administracions públiques, on a través de l'ús de la identitat digital i de la signatura electrònica han començat a modificar processos per tal de fer-los més eficients.

Tot des del punt de vista de l'estratègia interna dins l'Administració Pública, els problemes que han tingut i les barreres que han superat, així com els beneficis finals aconseguits.

Un dels debats que últimament comença a produir-se amb més força és on ha d'estar emmagatzemada la clau privada del certificat digital. Què s'entén per dispositiu segur? Quin és el futur: software, targeta, targeta criptogràfica, token, token criptogràfic o telèfon mòbil?

En aquesta taula rodona amb tres experts en tres tecnologies diferents (targeta, token i telèfon mòbil) ens varen explicar els avantatges i inconvenients de cada dispositiu, quin és el seu futur, així com experiències reals en el seu ús.